Sovint, quan es parla de contractacions i d'adjudicació de places per concurs a l’administració o a les institucions públiques, s’enceten pol·lèmiques sobre la forma com una persona accedeix o consolida el seu lloc de treball. I molts cops, les denúncies, més sorolloses que formals, sobre preteses irregularitats resten en el no-res.

La frontera entre la legalitat i l’ètica no sempre és precisa. Un cop són els uns i l’altre, els altres. A la fi, a la ciutadania, només li queda un regust de males pràctiques i la sensació que «tots són iguals», que porta al desencant de la política. Fins i tot, hom pot pensar que els que mai han jugat brut és simplement perquè no n’han tingut l’oportunitat.

Contra la poca fiabilitat de la manera de fer política, contra la desconfiança vers la política, no s’hi valen declaracions pomposes ni grans promeses. Ja se n’han fet moltes. Només una pràctica diària de transparència i d'honestedat en l’acció política pot fer recuperar la confiança a la ciutadania i engrescar les persones a participar en la resolució dels afers públics.

Des de la CUP, hem iniciat aquesta pràctica de transparència en el procés assembleari de presa de decisions, la participació en l'elaboració de les propostes, la gestió dels recursos o el compromís de limitar els sous dels nostres regidors.

Amb transparència, refresquem la política!