Un enèsim capítol de la política de pedaços
28/03/2011
El passat 4 de març, coincidint amb la darrera sessió plenària a l’Ajuntament, el regidor d’urbanisme, Jordi Bergadà (ERC), ens sorprenia altra vegada amb un nou projecte urbanístic inversemblant que hipoteca el futur de la nostra ciutat: la construcció d’un edifici de 14 plantes i dos edificis més de 9 plantes cadascun, sobre l’illa que ocupa actualment l’antic Hospital Sant Joan.
Aquesta operació representa una nova modificació –que també afecta altres espais de la ciutat– del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent des de 1999 i, que a mesura que ha convingut al Consistori, s’ha anat modificant per tal d’anar resolent les seves necessitats econòmiques i els seus interessos, condicionant el desenvolupament urbanístic general de la nostra ciutat.
Aquesta nova modificació arriba justament quan s’està tramitant un nou PGOU que s’està elaborant, altre cop, mitjançant un procés participatiu totalment teledirigit i enfocat cap als interessos del sector privat, sense tenir en compte l’equilibri d’una ciutat de més de 100.000 habitants amb el seu entorn i les necessitats que aquests milers de persones tenen en matèria de mobilitat, serveis públics, benestar...
Tot i la situació insostenible actual en matèria d’urbanisme (ARE, Metrovacesa, Tecnoparc, barri del Carme...) l’Ajuntament ha aprovat la requalificació del terreny ocupat per l’antic hospital, per tal de poder construir aquestes tres torres. Una requalificació que, cal no oblidar-ho, forma part de l’aval del crèdit que el Consistori va sol·licitar per finançar la construcció del nou hospital a la desèrtica zona del Tecnoparc.
Segons Jordi Bergadà «estem fent urbanisme sostenible perquè reaprofitem espais». En disposar d’un edifici de les característiques de l’antic hospital i amb les darreres grans inversions econòmiques que s’hi han realitzat, tenint present la manca d’equipaments públics de la ciutat, tenint present que els edificis annexos adquirits per l’antic hospital estan en venda des de fa temps i no troben destinatari i tenint present les característiques de la plaça on el gegant indi pren el sol... com es pot qualificar de reaprofitament d’espais, la demolició de part de l’actual edifici de l’antic hospital per construir-hi tres torres de l’alçada prevista? I, quins comerços i quines oficines s’hi instal·laran amb la sobreoferta immobiliària existent?
Des de la CUP crèiem que la inauguració del nou hospital –tot i les greus irregularitats que ha representat la seva construcció, com ja vam denunciar fa mesos–, obriria múltiples possibilitats a l’antic edifici per resoldre la greu manca de serveis públics existents a la ciutat: llars d’infants, residències de gent gran... tota una sèrie de serveis que s’adeqüen a la perfecció a les característiques d’aquest espai. Però, altra vegada, observem perplexos, com l’Ajuntament –sense aprendre dels seus errors recents– continua obsessionat en la política de grans infraestructures que continuen sense resoldre els greus problemes d’accés a l’habitatge i hipotequen un cop més la fisonomia i la idiosincràsia de la nostra ciutat.
Aquesta operació representa una nova modificació –que també afecta altres espais de la ciutat– del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent des de 1999 i, que a mesura que ha convingut al Consistori, s’ha anat modificant per tal d’anar resolent les seves necessitats econòmiques i els seus interessos, condicionant el desenvolupament urbanístic general de la nostra ciutat.
Aquesta nova modificació arriba justament quan s’està tramitant un nou PGOU que s’està elaborant, altre cop, mitjançant un procés participatiu totalment teledirigit i enfocat cap als interessos del sector privat, sense tenir en compte l’equilibri d’una ciutat de més de 100.000 habitants amb el seu entorn i les necessitats que aquests milers de persones tenen en matèria de mobilitat, serveis públics, benestar...
Tot i la situació insostenible actual en matèria d’urbanisme (ARE, Metrovacesa, Tecnoparc, barri del Carme...) l’Ajuntament ha aprovat la requalificació del terreny ocupat per l’antic hospital, per tal de poder construir aquestes tres torres. Una requalificació que, cal no oblidar-ho, forma part de l’aval del crèdit que el Consistori va sol·licitar per finançar la construcció del nou hospital a la desèrtica zona del Tecnoparc.
Segons Jordi Bergadà «estem fent urbanisme sostenible perquè reaprofitem espais». En disposar d’un edifici de les característiques de l’antic hospital i amb les darreres grans inversions econòmiques que s’hi han realitzat, tenint present la manca d’equipaments públics de la ciutat, tenint present que els edificis annexos adquirits per l’antic hospital estan en venda des de fa temps i no troben destinatari i tenint present les característiques de la plaça on el gegant indi pren el sol... com es pot qualificar de reaprofitament d’espais, la demolició de part de l’actual edifici de l’antic hospital per construir-hi tres torres de l’alçada prevista? I, quins comerços i quines oficines s’hi instal·laran amb la sobreoferta immobiliària existent?
Des de la CUP crèiem que la inauguració del nou hospital –tot i les greus irregularitats que ha representat la seva construcció, com ja vam denunciar fa mesos–, obriria múltiples possibilitats a l’antic edifici per resoldre la greu manca de serveis públics existents a la ciutat: llars d’infants, residències de gent gran... tota una sèrie de serveis que s’adeqüen a la perfecció a les característiques d’aquest espai. Però, altra vegada, observem perplexos, com l’Ajuntament –sense aprendre dels seus errors recents– continua obsessionat en la política de grans infraestructures que continuen sense resoldre els greus problemes d’accés a l’habitatge i hipotequen un cop més la fisonomia i la idiosincràsia de la nostra ciutat.