Com pot ser que una entitat cultural organitzi un concert a Riudoms o al Morell perquè l’Ajuntament no pot facilitar-li un espai de forma gratuïta a la ciutat, mentre hi ha La Palma, el Parc de la Festa, centres cívics amb pati, centres educatius amb pati...? Com pot ser un equip de futbol sala de la ciutat hagi d’anar a jugar a Alforja perquè l’únic pavelló municipal de la ciutat està ocupat i les pistes dels centres escolars estan tancades?

Aquestes són experiències reals que han passat en els darrers anys a la ciutat. Moltes entitats, col·lectius i associacions es troben en que han d’anar a buscar fora de la ciutat espais on poder realitzar les seves acitivitats, mentre que a Reus hi ha desenes d’espais idonis per a realitzar-les, però o bé estan tancades, o bé el seu lloguer és abusiu.

Com pot ser que a un equip de bàsquet de la ciutat li surti més barat jugar els seus partits al pavelló d’Alforja o Riudoms que no pas jugar a la seva pròpia ciutat? Com s’entén que un poble d’una mica més de mil habitants disposi d’un escenari, un generador, un espai sonoritzat, un espai habilitat per a persones amb mobilitat reduïda,... mentre que a la ciutat de Reus molts d’aquests serveis s’han de contractar a empreses privades o no es disposen d’espais ben condicionats?

Però, ja no analitzem aquestes experiències d’entitats i associacions de la ciutat. Com s’enten que un grup de xiquets i xiquetes juguin a futbol en una plaça, amb el risc de poder xafar algun vidre i de tenir problemes amb la Guàrdia Urbana, quan just al costat hi ha una pista de futbol sala i bàsquet reglamentàries d’un CEIP o un IES, però que estan tancades?

Com s’enten que els i les veïnes d’un carrer prenguin el sol o passin l’estona en un banc d’un carrer, per on passen cotxes a dos o tres metres, mentre al costat hi ha un espais amplis com La Palma o el Mas Miarnau que estan tancats?

En resum, com pot ser que hi hagi tants i tants espais de la ciutat que només estiguin oberts durant la “jornada laboral” quan són idonis perquè la ciutadania els utilitzi en el seu temps lliure o les entitats i associacions hi puguin realitzar activitats on també hi pugui participar el conjunt de la ciutadania? Segurament, des del Consistori ens donaran diferents respostes, depenent de a qui se’ls hi formuli. Uns o unes, te diran que els centres escolars estan tancats perquè la directiva del centre no vol problemes. O que els centres escolars són perquè la canalla hi vaig a aprendre i ja està. D’altres te diran que si aquests espais estan oberts fora de l’horari establert se poden deteriorar i embrutar. D’altres te diran que a mi ja m’estaria bé, però a la regidoria x diuen que no pot ser perquè y.

Com pot ser que en una ciutat de més 100.000 habitants hi hagi la manca d’espais públics que existeixen actualment a Reus? No hi ha cap piscina on poder practicar la natació. No hi ha cap pista esportiva de lliure accés i gratuïta amb condicions per poder dur-hi a terme una pràctica esportiva sense risc de causar problemes de convivència. El llistat és inacabable. I, no només en matèria esportiva, sinó també cultural i lúdica.

Des del nostre punt de vista, i com ja vam denunciar quan precintaren l’Skatepark per exemple, els problemes són tres. En primer lloc, la manca d’inversió pública en instal·lacions de servei públic. Com pot ser que fins a finals del segle XX Reus no disposés d’una biblioteca pública? Com pot ser que encara avui no hi hagi una piscina per poder nedar, quan hi ha pobles de menys de 1000 habitants que en tenen des de fa dècades? En segon lloc, el control dels espais actuals. La gestió externalitzada de determinades instal·lacions o els propis criteris del Consistori per oferir els espais fan totalment inviables que un o una ciutadana o una entitat en pugui fer ús. Exemples d’això, són La Palma o el Pavelló Olímpic. I, en tercer lloc, la gestió d’aquests espais. L’exemple de l’skatepark potser n’és el més conegut. Però, hi ha determinats espais que per la seva pròpia naturalesa no poden ser gestionats exclusivament per l’Ajuntament o l’empresa de capital públic de torn, sinó que cal tenir en compte la participació del col·lectiu d’usuaris i usuàries perquè l’espai tingui una dinàmica pròpia i respongui als interessos de les persones que l’han de gaudir.