Reus  tindrà  una  de  les  86  àrees  residencials  estratègiques  (ARE)  aprovades  per  la Generalitat de Catalunya, es preveu construir-la entre les carreteres de Falset i Castellvell, al  voltant  del  futur Passeig Nord. Cal  tenir  en  compte  que  aquesta ARE  consta  de  112 hectàrees, de manera que es  tracta d'una de  les ARE més extenses de Catalunya, en  la qual  es  construiran  al  voltant  de  7.000  habitatges,  3.500  del  quals  seran  de  protecció oficial, i que inclourà un parc urbà d'unes 10-15 hectàrees, situades a l'entorn del Passeig de la Boca de la Mina.

 Diversos col·lectius de les comarques del Camp treballen conjuntament per aturar les ARE d'aquesta demarcació.

 Dos  anys  i  quatre mesos  després  de  l'aprovació  del Decret  1/2007  de  16  d'octubre  de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística,  i després de denunciar públicament en diverses ocasions, amb la presentació d'al·legacions i un recurs d'alçada, arribem a la via del contenciós administratiu. 

Les ARE van escenificar  la claudicació del govern de  la Generalitat davant els  interessos dels  promotors  i  constructors,  just  en  uns moments  abans  de  l'entrada  en  la  gran  crisi econòmica que patim. La construcció d'habitatges de protecció oficial era l'excusa, però la finalitat encoberta no era altra que  la creació de sòl  residencial, de manera  ràpida, a un preu molt  inferior al preu  de mercat, en benefici  dels  promotors, dels  constructors  i  dels polítics corruptes, una operació per legalitzar tots els possibles casos Pretòria existents. La gran crisi ha situat les coses al seu lloc, el capital ha deixat d'apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els promotors privats, no pot tirar endavant.

 Del decret de mesures urgents en matèria urbanística en podem dir moltes coses,  ja s'ha denunciat que no donava resposta, en el moment en què va sorgir i encara menys ara, al problema  d'accés  d'habitatge,  sinó  que  era  una mesura  per  satisfer  les  necessitats  del capital promotor i constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasol havia anat comprant arreu del Principat. Sembla que no els està sortint massa bé la jugada ja  que  Incasol  en  aquests  moments  no  té  capacitat  econòmica  per  afrontar-ho  i  els ajuntaments  que  s'hi  van mostrar  d'acord,  tenen  un  parc  d'habitatges  construïts  i  sense vendre  tan  gran  que  l'ARE  els  fa més  nosa  que  servei.  Les  xifres  parlen  per  si  soles, s'estima  que  hi  ha  un  total  de  6.000  habitatges  desocupats  en  tota  la  ciutat  i  aquest projecte en pretén incorporar-ne 7.000 de nous. 

El Govern d'Entesa ha  intentat vendre aquestes mesures urgents  i el Pacte Nacional per l'Habitatge  com  una  solució  al  dèficit  d'habitatge  protegit  que  té Catalunya,  de  fet  no  es cansen de repetir que el 50% de les vivendes que es construiran gaudiran d'algun tipus de cobertura pública. S'obliden, però, de  reconèixer que  les ARE no van acompanyades de polítiques reals per garantir  l'accés a  l'habitatge; els actuals criteris d'accés a  la protecció oficial  exclouen  els  sectors més  populars  de  la  nostra  societat.  Les  esperades mesures urgents  en matèria  d'habitatge  han  oblidat  deliberadament  les  polítiques  de  foment  del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La crisi immobiliària actual és una crisi d'excés d'oferta; per tant, al Principat i als Països Catalans sobren pisos! A molt pocs llocs es pot assegurar que facin falta habitatges.

Les  conseqüències més  importants  del Decret  de  les ARE,  però,  tenen  a  veure  amb  la vulneració  i  retallada  dels  drets  dels  ciutadans  i  de  les  ciutadanes  i  amb  la  invasió  de l'autonomia  municipal.  Per  un  cantó,  elimina  els  processos  de  participació  ciutadana obligatoris  fins ara en  les qüestions de planejament general dels municipis.

Per altre, es vulnera  l'autonomia  municipal  garantida  fins  ara  en  matèria  d'ordenació  urbanística  i anul·la  l'autonomia municipal quant a  la  tasca planificadora  i d'ordenació del  territori. Les ARE  es  poden  desenvolupar  en  terrenys  considerats  no  urbanitzables  fins  al  moment, prescindint dels plans generals d'ordenació Urbana vigents; o sigui que les ARE permeten crear barris  inexistents  en  el  planejament municipal,  perquè  redueixen  al màxim  tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar.

Les ARE  també són  l'exemple més evident del model de creixement  indefinit que segueix defensant el Govern d'Entesa a Catalunya. Un model oposat als principis de sostenibilitat i preservació  del  territori.  Les ARE  impliquen  un  creixement,  en  nombre  d'habitatges  i  de població  totalment  inassumible  i  insostenible  per  al  país  i  per  a  la majoria  de municipis afectats.  Les  ARE  agreugen  la  realitat  dels  «barris  dormitori»  aïllats,  i  són,  doncs,  una política de desnaturalització municipal i social.

En  coherència  a  tot  el  què  hem  exposat  fins  ara,  la  Candidatura  d'Unitat  Popular  ha interposat  recursos  administratius  a  projeccions  d'ARE,  entre  els  quals  el  que  hi  ha projectat per a la zona del Passeig de la Boca de la Mina, i demanem que l'Ajuntament deReus que rectifiqui la seva postura respecte a la urbanització de la Ronda Nord.