Com malauradament sabem la correlació de forces al Ple de l'Ajuntament durant els darrers quatre anys no ha estat favorable als principis democràtics del Dret a Decidir. Les forces polítiques que continuen treballant per prohibir-nos els nostres drets més elementals com a poble i mantenir la dominació espanyola als Països Catalans, han tingut un regidor més que la resta de partits.

Tanmateix, al passat Ple de 16 de desembre de 2011, teníem l'oportunitat que l'Ajuntament de Reus -com la quasi totalitat d'ajuntament del nostre tros de país- s'adherís a l'Associació de Municipis per la Independència. Fent, no sols una declaració de principis, sinó habilitant el govern municipal a treballar conjuntament amb la resta d'ajuntaments per poder avançar cap a la independència.

Però, la realitat és dura. Els regidors d'ARA Reus no hi van votar a favor. Van al·legar que ells només es posicionarien sobre coses afectaven estrictament a Reus. Com si Reus fos una ciutat aïllada de la resta del món. Per cert, al cap d'uns mesos van incomplir la seva promesa i per tal de no perdre vots van canviar afortunadament per a tots i totes el seu posicionament.

I, Convergència? Aquest partit que ha de liderar el procés constituent català? Doncs, com que tenia un pacte amb el PP, els regidors d'Unió Democràtica tampoc hi van votar a favor. D'aquesta manera, no posaven en risc el pacte de govern recentment signat i, alhora, els de Convergència quedaven bé davant de la seva parròquia.

Un cop més, però, la ciutadania de Reus ha anat per davant de la majoria dels partits polítics. I, la força al carrer -omplint la plaça del Mercadal en diferents ocasions al crit d'Independència- va forçar a l'Ajuntament a no oposar-se a la Consulta del 9 de Novembre. Tot i això, el president Mas ja es va encarregar de convertir la Consulta en un “procés participatiu”. I, l'alcalde Pellicer, no va facilitar cap recurs municipal per fer possible aquest procés. Bé! Sí! Nou cartelleres per a tota la ciutat de Reus.

Des de la CUP hem estat treballant tots aquests quatre anys, tant a l'Ajuntament com al carrer, perquè els reusencs i reusenques puguem votar. Hem presentat desenes de mocions al Ple, la majoria d'elles rebutjades. Però, hem aconseguit que per primer cop en la història, l'Ajuntament de Reus fes una crida per l'11 de Setembre a participar de tots els actes i a penjar senyeres i estelades als balcons de la ciutat.

Però, durant els propers quatre anys, amb això no n'hi ha ni per començar. Ens trobem davant d'una cruïlla històrica i no ens podem permetre perdre un cop més per manca de determinació i voluntat. En primer lloc, cal constituir un Ajuntament amb majoria independentista. De moment, ja hem començat malament perquè CiU no ha volgut signar el compromís demanat per l'Assemblea Nacional Catalana. Tinguem-ho en compte!

I, en segon lloc, cal ser valents. Davant dels atacs que rebrem per part de l'Estat espanyol hem de ser capaços de desobeir. Hem de tenir una determinació clara per avançar, i sortejar tots els obstacles, per fer possible un procés constituent que ens permeti dotar-nos d'un Estat propi que sigui realment independent. I, que per tant, ens permeti a tots els reusencs, i a tots els catalans, poder decidir com volem conviure.

La CUP és un projecte municipalista. I, això no vol dir que només ens preocupem de les coses que passen a Reus com si visquéssim aïllats, sinó que vol dir que des dels pobles i ciutats hem d'avançar per aconseguir els nostres drets com a poble. I, sobretot, per decidir com volem viure. En els propers mesos, no hi ha lloc per a estratègies electoralistes. Com deia el suecà Joan Fuster: O ara, o mai!