La situació de crisi econòmica actual s'ha generat per una nefasta política financera executada en aplicació dels criteris neoliberals de creixement continu.

Aquesta crisi ha produit el colapse d'un model que es basava en l'absorció de la producció mitjançant l'endeutament de les classes populars. Mentre aquestes perdien poder adquisitiu any rere any, augmentava el seu endeutament (fins a fer-se

insostenible) per a mantenir el nivell de consum necessari pel sistema capitalista especulador imperant, produint-se el “tancament de l'aixeta” del crèdit quan esclatà la bombolla.

Aquesta situació era promoguda també per les instàncies estatals i les
primeres mesures adoptades una vegada es va reconèixer que ens trobàvem en crisi,
lluny d'apuntar el camí per a superar el model econòmic que ens ha dut aquí,
es van dedicar a injectar diner públic als veritables culpables de la crisi (la
banca i les grans multinacionals). Unes mesures encaminades a “posar pegats” per a que tot
segueixi igual.

L'Estat espanyol i, de retruc, els Països Catalans, està patint
especialment la crisi econòmica per la preeminència dels sectors més especulatius. El
creixement econòmic de la darrera dècada s'ha forjat en la construcció amb
finalitats especulatives, promogut pels governs estatal i autonòmics i també per
les corporacions locals que veien en les taxes i impostos relacionats amb
aquesta activitat econòmica la base del seu migrat finançament en relació als
serveis que han anat assumint (tot i no ésser, en molts casos, l'Administració Pública
competent).

La rebaixa dels ingressos (per la davallada de les rendes i els
beneficis) i l'augment de la despesa provocat per la injeccció de diner a la banca i les grans
empreses han fet augmentar el dèficit públic que el govern espanyol, pressionat per
instàncies econòmiques internacionlas, pretèn eixugar amb la reducció de la despesa
pública alhora que s'intenta incrementar els ingressos augmentant impostos.

S'ha triat la pitjor aplicació possible d'aquesta fòrmula, retallant la
despesa social i augmentant aquells impostos que tenen una afectació més gran per a les
rendes més baixes (com l'IVA).

Retallada de salaris al sector públic, congelació de les pensions,
eliminació de prestacions socials (com el xec nadó), etc, s'han vist ecompanyades
d'una reforma laboral que suposa una nova pèrdua de drets dels i les treballadores
(rebaixa a la pràctica del cost de l'acomiadament que, a més, és finançarà en part amb
diners públics, restricció del dret a la tutela judicial efectiva, restricció
del dret a la negociació col·lectiva permetent a l'empresariat l'incompliment dels
acords, etc).

A més, s'ha anunciat per a la tardor una reforma del sistema de
Seguretat Social amb nous retrocessos de drets socials, amb propostes com l'ampliació de
l'edat de jubilació, l'ampliació dels anys a tenir en compte per al càlcul de la
seva base reguladora, eliminació de la pensió de viduïtat i orfanesa en alguns
casos, substitució de la mateixa per una indemnització a tant alçat en altres casos, etc.

En definitiva, les mesures adoptades pel govern espanyol, especialment
la reforma laboral (aprovada per Reial Drecret i actualment en tramitació a les
Corts espanyoles com a projecte de llei) i la reforma del sistema de Seguretat Social
suposen una nova agressió dels drets socials de les classes populars.

Davant d'aquesta agressió, les organitzacions sindicals han convocat una
vaga general pel proper dia 29 de setembre.

Cal tenir ben present que la mobilització (de la que la vaga n'és una
expressió) és l'eina que tenen les classes populars, els i les treballadores, per tal
de defensar i fer valer els seus drets. Ha estat així històricament (cap dret no s'ha vist
reconegut sense una fase prèvia de mobilització) i així és ara, tot i que la societat
individualista i consumista que han fomentat aquells que en l'àmbit econòmic ens han
abocat a la crisi, hagi fet que la consciència col·lectiva estigui adormida, essent
necessària per tal de fer front a les “contrareformes” plantejades pels poders econòmics i
empresarials i executats pel govern estatal.

La vaga general, com deiem, és un dels instruments per fer valer els
nostres drets com a treballadors i treballadores, com a ciutadans i ciutadanes. Aquest
és un bon moment per fer despertar la consciència col·lectiva. Motius en sobren.
Deixar aquestes agressions sense resposta és adobar el terreny per a noves
agressions futures.

És per tot l'exposat, que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Reus,
conjuntament amb la Federació Comarcal de la Confederació General del Treball (CGT)
del Baix Camp i Priorat, proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER. L'Ajuntament de Reus es posiciona a favor de la vaga general
convocada per les organitzacion sindicals pel proper 29 de setembre.

SEGON. L'Ajuntament insta el Govern espanyol a fer un canvi de rumb en
les polítiques per fer front a la crisi, que s'haurien d'encaminar a un
veritable canvi de model econòmic i productiu, al servei de les classes populars i no als
interessos

d'aquells que precisament ens han dut a la crisi econòmica.

TERCER. En conseqüència, l'Ajuntament insta el Govern espanyol a la
derogació de la reforma laboral aprovada mitjançant el Reial Decret 10/2010, de 16 de
juny i el projecte de llei que s'està tramitant.

QUART. L'Ajuntament farà arribar el contingut d'aquesta moció al Govern
espanyol, als grups parlamentaris del Congrés i el Senat i a les organitzacions
sindicals convocants de la vaga general del 29 de setembre.