Passada quasi una dècada del segle XXI , la gent del Camp ens manifestem una ocasió més, en un acte de caire reivindicatiu i festiu promogut per la societat civil, agafant aquesta data de l’11 de Setembre simbòlica com a referència i en commemoració d’aquells que van resistir el
setge de les tropes borbòniques ara fa ja més de 300 anys.




Aquest esdeveniment no deixa de ser un símbol. Els temps han canviat, així com el context en el qual vivim, cosa que fa que les estratègies de domini i control també canviïn. Però l’essènciacontinua sent la mateixa.




Ens trobem en un moment en el qual s’ha demostrat més que mai la feblesa d’un sistemaeconomicopolític que ha utilitzat a les treballadores i als treballadors del nostre pobleconvertint-les en meres eines de producció i consum, declarant que la democràcia consisteix a anar a votar cada quatre anys per així blindar l’status quo d’aquells que governen, garants de la continuïtat i l’estabilitat de les grans empreses, bancs i caixes, davant les quals han de respondre.




Un sistema que ens està despersonalitzant, que està minvant els espais de participació ciutadana i provocant un desequilibri social cada cop més marcat, que ha dut a moltes famílies a un alt risc d’exclusió social i a la impossibilitat de gaudir d’uns mínims essencials per a la
subsistència.




Un sistema que ha estat sustentat i fomentat per un govern espanyol que es fa dir socialista però que no cedeix ni un pas i actua com a metròpoli, i per un govern al Principat suposadament d’esquerres que li és còmplice i al qual rendeix comptes, així com la resta de la classe política que s’entesta a dur al Parlament debats estèrils sense proposar solucions que ens garanteixin un equilibri i una esperança de futur com a poble. Ambdós, doncs, perpetuen la nostra condició social i nacional a través d’estratègies polítiques de dissuasió:




-estatuts d’autonomia nascuts ja coixos i que no reconeixen plenament la nació catalana ni els drets que se’n deriven, i que continuen tenint greus conseqüències per a una societat que necessita caminar per ella mateixa i dir la seva;




-especulació immobiliària i destrucció del patrimoni històric i natural sota bandera de garantir habitatge, construint de manera desmesurada i desigual, sense tenir en compte la veu d’aquells que amb la seva lluita diària reclamen un respecte i un ús social per a aquests espais;




-projectes de plans hidrològics sota el pretext de proporcionar recursos per a tothom que en un passat proper van ser mal gestionats i en els quals mai es va escoltar la veu del poble;




-afavoriment de deslocalitzacions i reduccions de personals i expedients de regulació, sense passar seriosament comptes a les empreses a les quals han estat mantenint;




-gestions que insten les catalanes i els catalans a consumir per reactivar l’economia i poder salvar el que ells han malmès, amb la injeccció de diners públics sense rigorós control als bancs i caixes, els mateixos que ens han dut a aquesta situació




-etc.




Així doncs, des de la CUP creiem que no som les persones les que hem d’estar al servei d’un sistema sinó que és el sistema que ha d’estar al servei de les persones. Cal traçar un nou camí per a la transformació social del nostre país i de la nostra ciutat que, a través del dret a
l’autodeterminació, la solidaritat, la igualtat, la justícia social i la democràcia real, ens dugui d’una vegada per totes a la construcció d’un nou marc en el qual les catalanes i els catalans, independentment del nostre origen o condició social lluitem per un objectiu comú i recuperem la dignitat; un nou camí en el qual les catalanes i els catalans exercim d’una vegada per totes el
dret a decidir sobre tot allò que afecta el nostre territori nacional, els Països Catalans; en el qual les catalanes i els catalans tinguem el control sobre els nostres recursos i sobre la nostra riquesa i puguem gestionar-la de manera que tots en siguem beneficiaris de manera justa i equitativa; en el qual les catalanes i els catalans gaudim d’un treball i un habitatge digne per a
totes; en el qual les catalanes i els catalans gaudim d’uns serveis socials i públics dignes i de qualitat; en el qual les catalanes i els catalans estiguem orgullosos de ser exemple d’integració i socialització; en el qual les catalanes i els catalans eduquem les nostres filles i els nostres fills amb uns valors de solidaritat i igualtat, i puguem fer-ho en el nostre idioma i en la nostra cultura; en el qual les catalanes i els catalans puguem estar orgullosos de viure dignament en un país lliure i socialment just, en què el socialisme sigui el camí, i la independència sigui la fi.




Visca la Terra!