Sergi Saladié, cap de llista de la CUP a la circumscripció de Tarragona, i la vallenca Lurdes Quintero, número 4 de la llista, han presentat el posicionament públic de la CUP-Crida Constituent en matèria de llengua i cultura al claustre Convent del Carme de la capital de l'Alt Camp, recentment rehabilitat. Després de 350 anys d'ocupació francesa i espanyola, la CUP considera que la independència és l'únic instrument per garantir la plena normalització de la llengua i cultura catalanes.

L'ex-regidora, Lurdes Quintero, ha volgut obrir la roda de premsa destacant que «la cultura més enllà de ser la nostra forma de ser com a poble ha esdevingut en les darreres dècades una eina de resistència nacional, però sobretot, un instrument de cohesió social».  D'aquesta manera, Quintero, ha volgut posar en relleu el valor social de la cultura i el patrimoni, més enllà de la òbvia connotació nacional.

Precisament, Quintero ha posat la seva experiència personal, ja que «com a filla de persones immigrades de l'Estat espanyol el català ha estat la llengua, que com a milers de persones d'aquest país, ens ha servit per relacionar-nos amb la resta de catalans i catalanes, tant d'origen autòcton com forà». Per aquest motiu, Quintero ha denunciat a «aquells que volen dividir Catalunya per la llengua que parlem, quan la llengua és allò que ens uneix».

La vallenca també s'ha referit a les «dues cultures», tot afirmant que «des de la CUP el que volem combatre és l'ús de la cultura per a dividir socialment el nostre poble, és per això que apostem per una única cultura que posi al mateix nivell aquelles mostres de la cultura popular de la cultura que alguns intenten reservar només per a les classes dominants, i això no només passa perquè tots i totes puguem anar al «Liceu», sinó per un procés de socialització i democratització de la cultura»  «Per això ara és tan important incorporar-la en el sistema educatiu, de manera que des de ben aviat totes les persones puguem disposar d'eines suficients per ser protagonistes de la creació i entendre la cultura com un bé comunitari».

Per acabar amb la vesant social de la cultura, Quintero ha plantejat la necessitat «de revertir el procés de mercantilització de la cultura, així com el procés d'homogeneïtzació cultural, per tal que la cultura esdevingui també una forma de lleure per al conjunt de la ciutadania, la qual ha estat abocada en les últimes dècades a un oci de consum». També ha afegit que  « hem d'aconseguir que la gestió de la cultura no estigui només en mans de les institucions i els partits que la dirigeixen per cobrir els seus interessos, la societat també  ha de poder dir -hi la seva», 

Per aquest motiu, ha destacat la feina de les entitats culturals, casals popular i centres d'estudis i agents culturals d'arreu del territori «per la feinada que han fet en les darreres dècades -davant les dificultats o la indiferència de les institucions- per recuperar la cultura popular, defensar la creació contemporània, recuperar el patrimoni i per facilitar l'accés de la ciutadania a programacions que han generat circuits alternatius als institucionals com els grans teatres, museus i  les anomenades indústries culturals».

El cap de llista de la CUP-Crida Constituent, ha centrat la seva intervenció en la vesant nacional de la llengua i la cultura. Per Saladié, «és inqüestionable el paper que ha jugat la llengua i la cultura per mantenir la nostra personalitat nacional, però des de la CUP tenim clar que la independència del tros del país que vivim no resoldrà aquesta problemàtica, mentre la resta del país es mantingui sota dominació espanyola i francesa».

Per aquest motiu, Saladié ha reivindicat de nou que «la independència de Catalunya no és la nostra fi, sinó una etapa més en el procés d'alliberament nacional i social dels Països Catalans, que és l'únic camí que tenim els catalans i catalanes per viure amb plena normalitat amb la nostra cultura i llengua, i convertir-la així en un valor universal».

Per reblar la seva intervenció, Saladié ha remarcat que «per la CUP la llengua no és un instrument d'imposició ni de divisió dins el nostre poble, sinó un instrument de comunicació entre tots i totes les catalanes independenment del seu origen, i tenint present que els centenars de llengües que es parlen al nostre país també són un valor cultural propi que cal protegir i que enriqueix la cultura i la llengua comuna de tots i totes les catalanes».