La Casa dels Mestres ha estat el lloc escollit per la CUP per presentar la seves propostes en matèria d’habitatge. Durant tot el mandat la CUP ha presentat aquest edifici municipal com el símbol de la política d’habitatge de l’Ajuntament i n’ha exigit la seva adequació per obrir els pisos a les persones desnonades.
 

La número 2 de la llista de la CUP, Marta Llorens, ha recordat que “des de la CUP hem denunciat mil i un cops –i o seguirem fent- que a poques setmanes d’acabar l’anterior mandat, el tripartit autoanomenat d’esquerres va gastar-se mig milió d’euros en pintar la façana, però no va arreglar els pisos per dins i aquests segueixen majoritàriament buits quan hi ha desenes de famílies reusenques que han estat expulsades de casa seva en aquests darrers anys”.
 

Marta Sureda, número 31 de la llista, ha lloat que “mentre l’Ajuntament no ha volgut assumir una política activa en matèria d’habitatge ha estat la PAH –igual com arreu de l’Estat- qui ha forçat a les institucions públiques a prendre mesures”. Tanmateix –ha lamentat- “les mesures preses no han estat suficients quan veiem que cada dia venen més i més persones al despatx de la CUP a preguntar-nos com ho poden fer per contactar amb la PAH”.
 

La número 34 de la llista, Àngels Paixà, ha criticat el fet que “tot i que l’Ajuntament ha aprovat diferents mocions respecte l’habitatge els resultats pràctics són més que pobres”. Paixà ha ficat especial èmfasi en que l’Ajuntament no ha estat capaç de pressionar als bancs perquè cedissin habitatges buits per al lloguer social. Des de la CUP “no ens tremolarà el pols i no dubtarem en utilitzar tots els mitjans possibles per obligar als bancs de la ciutat a treure tots els pisos buits al mercat immobiliari per garantir l’accés a l’habitatge de les persones amb major risc d’exclusió social”.
 

Per la seva banda, Miquel Reverte número 28 de la llista, ha denunciat el fet que “l’Ajuntament no sols no ha apretat als bancs, sinó que tampoc dóna exemple, ja que ha tardat anys a obrir pisos municipals com els de la plaça de la Patacada, i a sobre, els preus de lloguer dels pisos eren més cars que llogant un pis de les mateixes característiques en qualsevol immobiliària”. Per aquest motiu, Reverte que aquesta contradicció hauria de plantejar una reflexió profunda sobre la política d’habitatge social de l’Ajuntament.
 

Per tancar la roda, Marta Llorens ha considerat –més enllà dels detalls i les crítiques a les polítiques d’habitatge del govern vigent- que “l’habitatge esdevé el primer esglaó de la seguretat ciutadana i la primera trinxera per la cohesió social”. Llorens considera que per molt que una família tingui accés a menjar o a educació, sinó disposa d’un habitatge no pot plantejar-se cap tipus d’estabilitat ni de futur.
 

Llorens ha criticat que mentre els partits es dediquen a parlar de “seguretat ciutadana intentant enfrontant a la ciutadania, l’habitatge ha de ser el primer esglaó per garantir que tothom tingui una vida digne que garanteixi aquesta seguretat”. I, ha afegit que per aquest motiu, “el dret a l’accés a l’habitatge ha de ser la primera trinxera on la CUP ha de batallar des de l’Ajuntament per tal de garantir la cohesió social i la integració de tots i totes les reusenques”.
 

Per últim, ha recalcat que “el govern actual ha vist la PAH com un enemic, quan la Plataformat hauria d’estar al costat de l’Ajuntament per tal d’aprofitar la seva experiència i el seu bagatge en la lluita per l’habitatge”.