Avui , dia 18 de maig , engeguem la recta final de campanya i juntament amb altres companyes de la CUP hem comparegut davant l’escola Pompeu Fabra com a teló de fons idoni per fer denúncia de l’estat de l’educació a la nostra ciutat. Però, no hem parlat d’educació només avui, ja fa dies, que, per fi, el terme EDUCACIÓ pren importància i protagonisme. Dijous passat, des de SOS Educació se’ns confirmava que s’havia arribat a les 70.000 signatures (superat amb escreix el mínim de 50.000) per tal que la ILP, a la qual la CUP hi va donar suport explícit des de l’inici, pugui entrar a debat al Parlament en els propers mesos. I un dia abans, el dimecres,  els estudiants de l’autònoma es manifestaven, altre cop, en contra del 3+2 aplicat als estudis Universitaris, manifestació totalment justificable per intentar fer entendre que és una aberració fer pagar 3000 euros de matrícula quan a més t’obliguen a pagar-ne molts més si vols aconseguir un títol universitari . I com anècdota, també, la setmana passada, es va haver de tornar a donar resposta a les bestieses que, dia rere dia, el senyor Wert ens regala.

A Reus, però, el dijous al vespre, SOS Educació Reus i FAPAC també van prendre les regnes amb valentia i celeritat per plantejar un debat (per sort, poc ortodox) sobre Educació i Municipalisme. Se’ns va convocar a participar-hi, i ara sí, que se’n pot dir participació (encara que fos per un parell d’hores) per educar-nos en esperit de construcció social. Quin gran moment van tenir SOS Educació Reus de plantejar una dinàmica de participació en què es fugís en campanya electoral del tòpic  “Vengo a hablarrrrtttttt de mi libro” com deia aquell. En aquell espai es va generar una voluntat de trobada entre diferents sensibilitats polítiques (no totes, però... quina llàstima... dos partits polítics que havien format govern en aquest últim mandat  no hi eren) i personals, totes les persones ens vam sentir amb ganes de construir de manera conjunta i creure’ns que l’educació ha d’anar més enllà de quatre anys de mandat polític.

Agraeixo, altre cop a SOS Educació i FAPAC , la voluntat de generar espais de participació i em deixo portar per l’eufòria en pensar que el discurs exposat el passat dijous no es quedi, altre cop, en una mera declaració de bones intencions. No en volem més de bones intencions, n’estem cansades, volem fets i accions. Volem moments com els de l’altre dia que ens propiciïn poder per aprendre  a consensuar i passar a l’acció. Això també es part de l’Educació. L’Educació no només s’ubica sota el paraigües d’un sistema, unes regulacions, unes lleis... l’educació també és convivència i experiència vivencial. Hem d’aprendre dels moviments socials, les associacions, les entitats, fora de la institució que de manera informal ens esperonen a prendre decisions per nosaltres mateixes, ens esperonen a discutir a l’hora de prendre decisions amb consens i, sobretot, ens faciliten espais per adoptar compromisos i crítica vers la societat que “ha estat i encara és” educada des de la por i per a la por.

No ens hem de deixar ni instruir ni dirigir per ningú, l’educació no és direcció, l’educació és acompanyament i és això, que ja no DEMANEM sinó que EXIGIM aquest canvi de regnes. L’administració, com a resposta a la demanda de la ciutadania, ha de ser valenta per emprendre canvis en els tres àmbits que se’ns van plantejar al debat:  Si volem que Reus esdevingui una ciutat educadora actuem amb xarxa i no concebem l’educació de manera parcel·lària. Si totes les que hi érem el dijous, vam veure clar que l’actual zonificació a Reus no respon a les necessitats actuals, analitzem amb profunditat aquest tema, posem-hi ganes i temps, i emprenem un canvi significatiu que pugui afavorir la millora del desequilibri que ara mateix pateix l’educació pública a Reus i a la resta dels Països Catalans per tal que sigui pública al cent per cent.