Des de la CUP us convidem a participar a dos actes que tindran lloc aquesta tarda a la ciutat. A 2/4 de 7 de la tarda davant del Palau Bofarull, concentració de rebuig a la visita del Conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, en denúncia de les actuacions dels Mossos i el CESICAT contra activistes socials. A les 7 del vespre, a l'Arxiu Històric, xerrada sobre 'Els aplecs de Paret Delgada, la Selva del Camp 1959-1964', quan els i les activistes socials transgredien la llei per mantenir viva la cultura, la història i la llengua dels Països Catalans.

A 2/4 de 7 del vespre davant del Palau Bofarull concentració de rebuig a la visita del Conseller d'Interior

Diferents col·lectius de la ciutat han convocat una concentració de protesta, davant la visita del Conseller d’Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, a la ciutat de Reus. L’acte serà a 2/4 de 7 del vespre al carrer Monterols (davant Palau Bofarull), on el responsable polític dels Mossos d’Esquadra, realitzarà un acte del seu partit, Unió Democràtica.

Els diferents esdeveniments succeïts en les darreres setmanes, com l’assassinat de Benítez a Barcelona, o la filtració del monitoratge per part del CESICAT de diferents activistes socials i polítics- entre ells Pobleviu.cat-, fan que diferents col·lectius hagin decidit convocar aquesta concentració per tal de mostrar el rebuig a aquests fets.

A les 7 del vespre a l'Arxiu Històric, 'Els aplecs de Paret Delgada, la Selva del Camp 1959 - 1964'

«Entre els anys 1959 i 1964 se celebren a la Selva del Camp (Baix Camp) uns aplecs sardanístics anuals. Es tracta d’uns aplecs que pretenen, a partir de la sardana, promoure els aspectes més catalanístics i, per tant, més perseguits enmig d’aquella dictadura que encara ens assotava. Prenen com arerefons la sardana, que, per tractar-se d’un aspecte folklòric, poc preocupava a les autoritats franquistes, sobretot en aquell moment. Eren unes trobades que, per tant, naixien amb un objectiu ben clar: mostrar l’oposició al franquisme des d’un punt de vista de resistència no només cultural, sinó també política, per la qual cosa no només calia donar una embranzida més que necessària a la cultura catalana, sinó que també era imprescindible reunir la gent que compartia uns mateixos ideals per donar-los la possibilitat d’establir vincles i complicitats entre ells, de compartir neguits i esperances, i per fer-los veure que, aquesta esperança radicava en ells mateixos, que les coses podien canviar si ells s’implicaven perquè això passés, si ells comprometien.»

Agnès Toda i Bonet, «Els aplecs de Paret Delgada (La Selva del Camp)», a Caramella, n. 21 (2009)

Mig segle després, no només els objectius de construcció nacional, sinó també la necessitat de generar espais comuns, vincles i complicitats –avui en diem xarxes–, són plenament vigents. I els aplecs sardanistes a l’ermita de Paret Delgada constitueixen una fita en la reivindicació nacional i cultural del país contra la dictadura franquista, un referent històric i un símbol per a aquells que no els vam viure però n’hem sentit parlar.

En aquells anys, l’ermita selvatana fou l’escenari de sis aplecs que van representar un petit oasi de llibertat i de manifestació explícita d’un país que ja es volia sencer. Al concurs literari de l’aplec de 1962, Joan Fuster hi guanyava un premi amb Questió de noms, un assaig on es formulava el concepte de Països Catalans. I d’arreu del país hi arribaven treballs literaris i les persones que col·laboraven en les activitats.

Malgrat les dificultats de l’època, els aplecs de la Selva es van organitzar gràcies a l’empara de l’Església catalana i amb l’empenta d’organitzadors com el grup Germanor, del qual Isidre Fonts i Masdéu fou responsable de la seva creació.

Els aplecs pretenien també, a mig termini, esbossar un escenari de reconstrucció nacional. A més de les sardanes pròpiament, els aplecs de Paret Delgada –que van comptar amb la col·laboració d’artistes excel·lents en la confecció dels cartells– van incorporar altres manifestacions de la cultura catalana, tradicionals, com els castells o de creació, com els concerts amb components de la nova cançó. Els organitzadors, en cada aplec, volien anar una mica més enllà a fi i efecte d’aglutinar els màxims aspectes possibles de la cultura catalana, aleshores perseguida i silenciada de manera generalitzada.

Amb l’objectiu d’explicar la transcendència d’aquestes trobades anuals, la petjada cultural que van deixar a l’entorn però també a nivell nacional i les circumstàncies i conseqüències que es van viure arran del darrer aplec, celebrat el 1964, Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus han programat una xerrada col·lectiva, «Els aplecs de Paret Delgada, la Selva del Camp 1959-1964», dins del cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent, a càrrec de Joaquim Masdeu, Mireia Massana i Agnès Toda, presentats pel mateix Isidre Fonts –activista incansable–, qui, als seus 82 anys, continua fidel a la seva trajectòria de servei al país i a les persones.

La xerrada tindrà lloc el proper dijous 7 de novembre, a 2/4 de vuit del vespre, a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Reus (C/ Sant Antoni M. Claret, 3).