Diferents entitats , sindicats i partits polítics s'han adreçat aquest matí al consolat de Argentina per tal de lliurar l'adhesió a la querella  contra els crims del franquisme que la jutgessa María Servini està instruint a Buenos Aires.

Tot seguit les organitzacions, encapçalades per Diego Arcos , President del Casal Argentí i un dels propulsors de la querella, han realitzat una roda de premsa on han mostrat públicament l'adhesió i els motius que l’han provocada.

Diego Arcos ha remarcat que la suma d'adhesions pot representar el camí a seguir per a la consecució d'una força popular i representativa de la societat catalana amb l'objectiu de posar davant la justícia les atrocitats i crims del franquisme. Arcos ha fet un símil comparatiu amb la mobilització social que es va produir a Argentina amb els crims de la dictadura militar d'aquell país sota la tutela de Jorge Rafael Videla i que van precedir el judicis que van condemnar a cadena perpetua el dictador argentí. Cal recordar que Videla va morir als 87 anys a la seva cel·la penitenciària complint condemna.

Per la seva banda David Vidal, regidor de l'Ajuntament de Reus i representant de la CUP en aquesta roda de premsa ha afirmat que posaran en coneixement de la jutgessa i de l’equip que instrueix la querella contra els crims del franquismes a Argentina el màxim nombre de casos per a la seva consideració.

Vidal ha recordat davant del mitjans de comunicació el cas de Cipriano Martos, el darrer assassinat del feixisme a Reus l'any 73. Martos fou torturat fins la mort després de participar en una jornada de lluita obrera i fou obligat a veure el contingut d'un còctel molotov fet que li provocà greus ferides internes que finalment el portaren a  la mort. Martos fou enterrat al cementiri de Reus sense el coneixement de la seva família. Vidal ha recordat que l’ajuntament de Reus, governat per CIU i PP es va negar a fer un mínim reconeixement a Martos en el marc de la celebració de l’1 de maig del 2012.

Ajuntaments amb presència de la CUP com Girona o Berga han donat recolzament a la querella argentina contra els crims del franquisme, en aquest sentit la CUP de Reus presentarà en el proper ple una moció en el mateix sentit i amb la particularitat de la mort de Cipriano Martos al setembre de l’any 1973.

El 30 d'abril davant  del silenci del govern reusenc diversos col·lectius han convocat una marxa que transcorrerà pel centre de la ciutat i acabarà davant de la caserna de la Guardia Civil de Reus, indret on fou assassinat Martos i on es retrà un petit homenatge.