Demà, dijous 24, hi ha convocada una jornada de lluita per part de la COS i una vaga d'alumnat i professorat per part del SEPC, USTEC i CGT, en contra de la Llei Wert, que implicarà una retallada (i posterior privatització) de l'ensenyament públic, així com un atac directa i frontal al model lingüístic vigent. Per aquest motiu, des de la CUP anime a tota la comunitat educativa, a participar en la concentració convocada per demà DIJOUS 24 A LES 12 DEL MIGDIA A LA PLAÇA DEL MERCADAL, pels companys i companyes del SEPC.

A continuació, us reproduïm el manifest de la convocatòria del SEPC, que ens han fet arribar els companys i companyes de l'IES Gabriel Ferrater i Domènech i Montaner. També podeu trobar informació sobre aquesta convocatòria, als webs de la COS, USTEC i CGT.

Contra l’ofensiva espanyolista i mercantilitzadora, defensem l’educació pública i en català!

Després de la presentació en públic de l’avantprojecte de llei de la LOMQE el juny del 2012, el Partit Popular i el ministre d’educació José Ignacio Wert reben les més dures crítiques de la comunitat educativa. D’ençà d’aquell moment fins aquest octubre de 2013, declaracions del ministre, entrevistes, concrecions de la llei… han confirmat que les reformes que pretén la LOMQE són purament ideològiques, casant els fonaments de l’educació amb aquells de la dreta més espanyolista i conservadora de l’Estat espanyol. Després que la comunitat educativa fes públic el fort malestar social que ha generat dins seu la LOMQE, el Partit Popular pretén aprovar en solitari la llei al Congrés dels Diputats el dia 10 d’octubre abans que s’enviï al Senat.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem posicionar-nos, com ja hem fet en repetides ocasions en els darrers mesos, clarament en contra d’aquesta llei. Després d’analitzar-la i d’observar les conseqüències que podria tenir en l’educació pública del nostre país, afirmem que suposaria un enorme pas enrere en tot allò aconseguit en l’educació pública i en català als Països Catalans.

Cal recordar que estem parlant d’una llei profundament classista, que pretén segregar l’alumnat en funció de la seva orientació professional en etapes extremadament avançades, que impedirà a aquells col•lectius més desafavorits l’accés a les etapes més avançades de l’educació i que, en definitiva, ampliarà i perpetuarà unes diferències de classe que van en augment.

És també una llei que mercantilitza brutalment l’educació pública, subjectant-la a les dinàmiques del mercat fent que no respongui a unes necessitats socials o culturals, sinó purament mercantils. Les eines que genera per a poder-ho fer són moltes i molt diverses: canvis en la gestió dels centres, replantejament del mateix concepte de coneixement, contractes laborals precaris per al professorat…

Alhora, en una voluntat clarament homogeneïtzadora d’aquells que han vist en l’educació l’oportunitat de transmetre el seu model d’Estat, la LOMQE destrueix per complet el sistema d’immersió lingüística al Principat -pretén subvencionar escoles privades per aquells que no desitgin la docència en català- i ataca encara més la llengua catalana allà on ja s’ha intentat debilitar des de fa dècades -a les Illes i el País Valencià- infravalorant la llengua pròpia del nostre país i rebaixant-la al nivell residual d’especialitat.

Finalment, també potencia la separació per sexes a les aules ja que obre la porta a donar subvencions a centre privats o concertats que no ofereixen una educació basada en el principi d’igualtat i que no contempla totes les opcions de llibertat sexual i de gènere.

El context que se’ns presenta, doncs, és dramàtic. La LOMQE suposaria la confirmació de la desaparició progressiva d’una escola pública i catalana al nostre país. Cal tenir en compte, però, que la situació als diferents territoris dels Països Catalans sota dominació espanyola actualment no és pas gaire millor. Al Principat, vam veure com el Govern de CiU aprovava la LEC tot i tenir una comunitat educativa que n’exigia la retirada immediata: reduccions de personal docent, reduccions de sou en cas de malaltia, canvis en l’estructura de governança dels centres… A les Illes Balears i Pitiüses, els greuges de la LOMQE es sumarien als del Tractat Integral de Llengües (TIL) -també impulsat pel PP-, al que el professorat de les Illes ja ha anunciat que desobeirà després de mobilitzar-se i estar en vaga més de tres setmanes seguides. Al País Valencià, la LOMQE suposaria la destrucció de la ja feble situació de les línies en català existents.

És important remarcar que totes aquestes lleis es produeixen en un moment de greu crisi econòmica. Cal no oblidar que aquests moments han estat sempre aprofitats per la dreta més liberal i reaccionària per introduir els seus plans de reformes. Sota el pretext de la crisi i una millora de l’eficiència econòmica dels serveis públics, pretenen seguir avançant en la construcció del seu model d’Estat. Així ho hem pogut veure en justificacions que ens arriben tant del Govern de l’Estat espanyol com dels governs autonòmics: enormes retallades en educació, sanitat, reduccions de pensions, disminucions de les subvencions d’atur… Mentre que, d’altra banda, continuen legislant per tal d’afavorir grans empreses que segueixen enriquint-se a costa d’ofegar encara més les classes populars d’aquest país.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans som plenament conscients que aquest no és el camí que hem de seguir per sortir d’aquesta crisi, sobretot si parlem d’educació, el nostre futur i el de les generacions que han de venir. És per això que no deixarem la nostra educació a les seves mans per tal que la destrueixin del tot.

Per aquests motius, dins de l’ onada de mobilitzacions convocada pel conjunt de la comunitat educativa afectada per la LOMQE, el SEPC ens sumem a la convocatòria de vaga de l’alumnat de secundària del dia 24 d’octubre ja que entenem que s’ha de respondre de forma contundent als atacs que està rebent l’educació pública de forma col•lectiva. Que cal que els alumnes tinguem l’oportunitat de mobilitzar-nos als nostres centres per allò que ens afecta, colze a colze amb el professorat i famílies i desbordant el marc del sindicalisme groc, de voluntat massa distant d’oferir solucions reals a aquesta problemàtica. Cal que als instituts d’arreu del país se sigui conscient de les implicacions d’una llei totalment perversa, de fer veure que lluitar és una altra manera d’aprendre, i que mobilitzant-te i defensant allò que és nostre és l’única manera que no ens ho prenguin.