La CUP demanarà al plenari que Reus es declari “territori català lliure” i vol instar el nou govern del Parlament a reprendre la comissió d’investigació de sanitat
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentarà en el plenari del proper divendres, 19 d’octubre una proposta de resolució perquè Reus es declari “territori català lliure”. Aquesta mateixa setmana es realitzaran diferents reunions amb diverses organitzacions i entitats per tal de consensuar una moció que garanteixi uns acords mínims per tal que la ciutat de Reus tingui una posició clara en relació amb el debat obert entorn el dret a decidir i la independència del principat.
Deltebre, Tortosa, Valls, Montblanc i Altafulla, són alguns dels municipis que ja s’han declarat “territori català lliure”. Cal recordar que l’Ajuntament de Reus va decidir en el plenari del mes de desembre, a instàncies de la CUP, no formar part de l'Associació de Municipis per la Independència. La moció es va tombar amb els vots negatius del Partit Socialista i el Partit Popular, les abstencions d'Unió i d'Ara Reus.
D’altra banda, i potser encara més important, la Candidatura d’Unitat Popular presentarà una altra proposta de resolució per tal que l’Ajuntament de Reus insti el nou govern del Parlament a reprendre la comissió d’investigació de sanitat. L’organització independentista creu que CiU vol amagar certs casos de presumpta corrupció darrere el debat “sobiranista” i considera aquests fets de lamentables. Al mateix temps, qüestionen el paper de l’alcalde Pellicer que es va abstenir en la votació al Parlament per la creació d'aquesta comissió d'investigació. La CUP està esperant encara resposta a preguntes formulades ja fa més d’un any en els consells d’administració d’INNOVA.
Des de la CUP s’estan preparant una sèrie de al·legacions a les ordenances fiscals que se sotmetran a votació en el plenari del dia 19, ja que entenen que les ordenances fiscals són una eina per finançar col·lectivament els serveis bàsics que necessiten tots i totes les ciutadanes. Les ordenances haurien d’esdevenir un mecanisme en mans dels ajuntaments per tal de redistribuir la riquesa i garantir l’accés universal als serveis públics que aquests ofereixen, i, per tant, haurien de contribuir a conquerir majors quotes de justícia social.