Aquestes són les preguntes que la CUP-Reus
ha presentat a l'OAC (amb
les 150 signatures corresponents) per tal de poder-les formular el dia 23 de juliol al ple de l'Ajuntament, segons el Reglament de Participació
Ciutadana.



Les preguntes pretenen aclarir la gestió i
informació
del Casal de Joves, per una banda, i les cartelleres populars que fa
anys que els veïns i les veïnes de Reus reclamen, per una altra.

Aquestes són les preguntes que la CUP-Reus
ha presentat a l'OAC (amb
les 150 signatures corresponents) per tal de poder-les formular el dia
23 de juliol al ple de l'Ajuntament, segons el Reglament de Participació
Ciutadana.



Les preguntes pretenen aclarir la gestió i
informació
del Casal de Joves, per una banda, i les cartelleres populars que fa
anys que els veïns i les veïnes de Reus reclamen, per una altra.

Cartelleres

1) En les darreres setmanes, l’empresa Urban Exclusivas ha assumit la instal·lació de noves marquesines de parades del servei de bús urbà, gestionat per l’empresa Reus Transport, SA, a canvi de l’explotació durant 15 anys dels panells de publicitat instal·lats en aquestes marquesines, així com de nous panells publicitaris que treballadors municipals han instal·lat en diferents punts de la ciutat.

2) Un cop més, des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) constatem com la gestió dels serveis públics de la ciutat continua lligada a contractes mercantils, enlloc de respondre a una gestió planificada dels recursos municipals per atendre les necessitats de la ciutadania. I, per altra banda, com els espais públics s’hipotequen i es destinen a l’explotació d’empreses amb ànim de lucre de caràcter multinacional.

3) En contraposició a aquesta celeritat en la instal·lació de nous espais de publicitat de caràcter lucratiu a la ciutat, des de la Candidatura d’Unitat Popular volem recordar al Consistori quina ha estat la inversió i el tracte respecte les cartelleres d’informació pública de la ciutat:

4) L’any 1981 –fa quasi 30 anys- les entitats i organitzacions Carrutxa, Agrupació Feminista, Col·lectiu Ecologista Flors i Violes, CNT, MCC, Col·lectiu Naturalista i el partit polític Nacionalistes d’Esquerres, iniciaren una campanya que durà aproximadament fins a finals de 1983, en que s’instava a l’Ajuntament de Reus a instal·lar cartelleres públiques per fer difusió de les activitats que es realitzaven a la ciutat. Fruit d’aquesta campanya, l’Ajuntament de Reus instal·là cartelleres metàl·liques i “pirulins” al centre de Reus, així com a les places de referència dels diferents barris de la ciutat.

5) L’any 1995 –fa vint-i-cinc anys- l’Associació per a la Música Creativa i Actual, la Coordinadora de Grups de Música de Reus i Comarca, l’Ateneu Llibertari de Reus, l’Associació Cultural “I Què?”, el Centre Llatinoamericà de Reus, el Moviment d’Objecció de Consciència, l’Assemblea d’Insubmisos de Reus, el Col·lectiu Itzà, l’Assemblea de Maulets del Baix Camp, les Brigades Negu Gorriak de Reus, Punt 6 Ràdio, l’Associació de Familiars i Amics d’Insubmisos, l’Associació Cultural Espais de Música en Català, Òmnium Cultural Baix Camp, el Ball de Diables de Reus, Carrutxa, i els partits polítics Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya – Els Verds, s’iniciava una nova campanya per demanar al Consistori la instal·lació de cartelleres. Des de 1983 fins a 1995, la majoria de cartelleres es trobaven en un estat lamentable, a causa de la manca de manteniment i, moltes d’aquestes, havien desaparegut a conseqüència de la remodelació urbanística dels carrers.

En aquesta ocasió, la reivindicació no sols es limitava a la protesta, sinó que s’entregà una proposta d’ubicació per a les cartelleres que es demanava que s’instal·lessin a l’Ajuntament. Una proposta, que va ser assumida per l’Ajuntament, el qual es va comprometre a la instal·lació de cartelleres metàl·liques de 2 metres d’allargada per 1 d’alçada i de “pirulís”, reservats exclusivament per a l’ús d’entitats sense ànim de lucre.

No obstant, no s’arribaren a instal·lar totes les cartelleres que havia assumit l’Ajuntament front les entitats

impulsores de la campanya, algunes foren instal·lades en ubicacions que n’impedien la seva utilització i visibilitzacio per part de les persones vianants i, a més, la seva utilització fou monopolitzada per empreses privades dedicades a la publicitat.

6) L’any 2004 el sindicat CGT era sancionat per part de l’Ajuntament de Reus per haver enganxat un cartell en un espai no habilitat a tal fi. Una multa que no fou aïllada, sinó que una desena d’entitats de la ciutat foren sancionades per la mateixa acció. Aquest fet provocà de nou l’organització d’uan nova campanya per exigir la instal·lació de cartelleres públiques a la ciutat. En aquesta ocasió, fou promoguda pel propi sindicat CGT, a més, d’IGMAN-Acció Solidària, ACOMCO, Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà, Agrupament Escolta La Mulassa, AMCA, Assemblea de ciutadans, ciutadanes i entitats, Associació Cultural Reggus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Centre Llatinoamericà, Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Club Esportiu Despertaferro, Coordinadora de Barraques de Reus, Edicions Singulars, Esplai Albada, Òmnium Cultural Baix Camp, Perejil’s Sound, Reus Societat Civil, Cultural i Solidària per la Pau, Sindicat d’Estudiants i, els partits polítics, EUiA, ICV, JERC, JEV-JIC, PSAN i PSUC-Viu.

Fruit d’aquesta nova campanya, l’Ajuntament es comprometé en una reunió celebrada amb representants de la campanya a retirar les multes imposades a les entitats, a no multar cap més entitat fins que no s’haguessin instal·lat les cartelleres aprovades l’any 1995. L’any 2006, l’alcalde de la ciutat Lluís Miquel Pérez Segura, feia públic un Ban Municipal titulat “Sobre la utilització de les columnes publicitàries municipals, altrament dites “pirulins””, mentre que paral·lelament va anunciar la instal·lació de 48 cartelleres específiques per a l’ús d’entitats sense ànim de lucre i 8 per a ús general.

7) Al maig de 2006, les entitats impulsores de la campanya, feien públic un comunicat en que denunciaven que l’Ajuntament no havia instal·lat totes les cartelleres públiques a les que s’havia compromès i, que a més, les empreses privades dedicades a la publicitat no respectaven les cartelleres d’ús exclusiu per a empreses sense ànim de lucre. Com a resposta, l’Ajuntament envià una nota als col·lectius promotors de la campanya anunciant que prendria mesures per acabar amb el mal ús d’aquests espais.

8) L’agost de 2006, el Casal Despertaferro rebia una multa per haver enganxat un cartell fora d’un espai habilitat a tal efecte. Una multa, que va pagar íntegrament Esquerra Republicana de Catalunya, ja que, també era part denunciada, tot i que, l’expedient incloïa cartells de diferents entitats i organitzacions.

9) L’any 2007, el Club Esportiu Despertaferro rebia una multa per haver enganxat un cartell fora d’un espai habilitat a tal efecte. Una acció que es portava realitzant des de l’any anterior, arran del compromís contret pel Consistori.

10) Durant la Diada de Sant Jordi de 2008, dos membres del Casal Despertaferro foren identificats per enganxar un cartell amb cinta adhesiva a una paret de la plaça del Mercadal. Aquest present any 2010 s’embargava el compte corrent d’una d’aquestes persones i s’exigia el pagament d’una quantitat astronòmica d’euros a l’altra. Finalment, aquest malentès burocràtic s’ha resolt favorablement.

11) Al maig de 2008, s’inicià una nova campanya per reclamar que l’Ajuntament garantís un bon ús de les cartelleres públiques, en comprovar que cartells enganxats a tal efecte per les entitats eren tapats per cartells d’empreses privades en un termini de 24-36 hores. I, alhora, denunciant que l’Ajuntament havia sancionat a entitats per enganxar cartells quan s’havia compromès a no fer-ho fins a concloure les instal·lació de les cartelleres acordades l’any 1995.

En el marc d’aquesta campanya, l’Assemblea de Joves de Reus (una de les entitats promotores) realitzar una acció consistent en enganxar papers blancs, en els espais on hi havia cartelleres que havien estat extretes a causa de la remodelació urbanística dels carrers on es trobaven ubicades. Fruit d’aquesta acció simbòlica, cinc membres d’aquesta entitat foren multats per la Guàrdia Urbana.

12) L’octubre de 2008, el Club Esportiu Despertaferro era multat de nou per haver enganxat un cartell amb cinta adhesiva fora d’un espai habilitat a tal fi. Per aquest motiu, es demanava el pagament d’una multa de 300€ i de 450€ en concepte de neteja de l’espai.

13) Davant d’aquesta situació, el Casal Despertaferro, conjuntament, amb el Club Esportiu Despertaferro i l’Assemblea de Joves de Reus, presentà un extens document de 166 pàgines a la Sindicatura de Greuges de l’Ajuntament de Reus el novembre de l’any 2008, en la que s’explicava tot aquest procés i es demostrava, mitjançant fotografies, com el propi Ajuntament de Reus, no sols no complia els acords presos, sinó que també infringia les ordenances per les quals havien estat multades aquestes entitats.

14) Fruit d’aquesta queixa, l’Ajuntament de Reus desestimà, l’any 2009, la tramitació dels expedients sancionadors mencionats i es comprometia, en breu, a prendre mesures per resoldre el mal ús que s’està realitzant –encara acutalment- de les cartelleres reservades a entitats sense ànim de lucre i a instal·lar les cartelleres acordades l’any 1995.

15) En l’actualitat, l’Ajuntament de Reus no ha resolt la mala utilització que realitzen les empreses privades dedicades a la publicitat de les cartelleres reservades exclusivament a les entitats sense ànim de lucre i tampoc ha instal·lat les cartelleres acordades l’any 2005. Ans al contrari, cada cop que es realitzen obres de remodelació urbanística dels carrers s’eliminen les cartelleres públiques existents. El darrer cas observat d’aquest fet, és el de la cartellera del carrer Gornals.

Per tots aquests motius, la CUP de Reus sol·licita formular la següent pregunta al ple municipal de l’Ajuntament de Reus del dia 23 de juliol de 2010, en nom de la pròpia candidatura i de l’Associació d’Acció Cultural Despertaferro (Casal Despertaferro):

“Quines mesures ha pres l’Ajunament per resolde la situació de mala utilització de les cartelleres reservades a entitats sense ànim de lucre? Quan instal·larà l’Ajuntament les cartelleres aprovades des de 1995 i promeses verbalment en darrera instància l’any 2009?”

Joventut

1) En els últims anys l'aparició de col·lectius juvenils a la ciutat s'ha fet força notòria. L'Assemblea de Maulets Baix Camp, l'Assemblea de Joves de Reus i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans en són un bon exemple, però no l’únic. Aquests nous col·lectius han evidenciat dues coses, compartides per gran part de la joventut actual: una ferma voluntat de fer-se escoltar en els afers que els i les afecten, i sobretot un creixent desengany amb els mecanismes de participació que ofereix l'Ajuntament, i en general amb el sistema polític imperant.

2) En aquest sentit, és important diferenciar la desafecció política juvenil respecte als mitjans de participació oficials (eleccions i processos participatius institucionals), d’una clara adhesió juvenil a la política entesa en un sentit ampli, amb l’objectiu de reivindicar polítiques adreçades i que afecten al jovent. Per mostrar el compromís cívic d'aquests col·lectius, volem recalcar la campanya de l'Assemblea de Maulets en contra de l'especulació “Salvem la Sedera” i les campanya de l'Assemblea de joves “Per un oci popular i alternatiu, jove desperta!” o “El jovent, despertant consciències!”

3) Creiem que el jovent és un dels sectors de la societat que pateix amb més violència els problemes del conjunt de la societat, com l'atur i la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, o la privatització i l’elitització de l'oci, de l'espai públic i de l’ensenyament entre altres. En aquest marc, també incloem els greus problemes de participació juvenil fruit d'una ruptura intergeneracional, que ha aïllat la immensa majoria dels i les joves del diàleg social i polític.

4) Les polítiques de l'Ajuntament que afecten als i les joves són força contradictòries. Alguns dels punts esmentats anteriorment es troben recollits en el Pla Local de Joventut. El problema és que s'hi troben d'una forma purament programàtica, sense cap tipus de concreció pràctica. Aquestes ingènues declaracions d'intencions només fan que evidenciar les flagrants contradiccions de l'activitat de l'administració local, promovent a través de determinades regidories aspectes que clarament es contradiuen en l'actuació d'altres regidories. Un clar exemple l'hem tingut en el pla de mobilitat i la promoció de l'ús de la bicicleta, i en certes polítiques de “civisme” (prohibint-ne l'ús en determinades zones de la ciutat). Així mateix, els joves es troben a cops amb una forta i directa repressió dirigida a silenciar o a limitar els seus actes: innaccessibilitat i manca de convenis de cessió de diferents instal·lacions municipals, multes abusives per difondre les activitats que organitzen, espais públics amb preus clarament prohibitius i amb complicats tràmits burocràtics que a més, afecten a la lliure autoorganització interna dels col·lectius juvenils.

5) Actualment, les polítiques juvenils de l’Ajuntament de Reus són clarament deficitàries. Només es redueixen a un “Pla Jove” que no acaba mai d’arrencar i a activitats puntuals que no compten amb la participació directa dels i les jóvens. Creiem que cal sumar els col·lectius juvenils en els mecanismes de participació de qualsevol política que els afecti, en la política d’habitatge, en les mesures per promoure l’ocupació juvenil i combatre la crisi, en la dinamització i socialització de l’esport, en les polítiques de mobilitat i en la promoció de l’oci i la cultura, ja sigui en la planificació de les festes locals o en el model d’oci de la ciutat. En l'ensenyament, per exemple, creiem imprescindible millorar la participació dels sindicats d'estudiants, com el Sindicat Estudiants dels Països Catalans –present a la URV i a diferents IES de la ciutat– en les polítiques locals relacionades amb l'ensenyament.

6) El projecte d’un Casal de Joves, ubicat a “La Palma”, espai que actualment es troba infrautilitzat a causa de les condicions d’ús que estableix el Consistori, és un projecte que pot obrir una nova etapa en la relació entre el jovent i l’Ajuntament. No obstant, un cop aquest sigui inaugurat, serà imprescindible per al seu bon funcionament, una gestió que faci partíceps als i les joves d’aquest projecte. A més, a hores d’ara, el jovent de la ciutat encara no coneix aquest projecte ni els serveis i beneficis que representarà per aquest sector.

Per tots aquests motius i per reivindicar el paper d'agent social que tenen els col·lectius juvenils organitzats, la CUP de Reus sol·licita formular la següent pregunta al proper ple municipal de l’Ajuntament de Reus, en nom de l’Assemblea de Maulets del Baix Camp, de l'Assemblea de Joves de Reus - CAJEI i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) “Quines mesures han adoptat i tenen previst adoptar per donar a conèixer el projecte del Casal de Joves entre el jovent de la ciutat i per dur a terme la gestió d’aquest espai de manera que el jovent i les entitats juvenils en siguin partíceps?”

Candidatura d’Unitat Popular de Reus

20 de juliol de 2010