El grup municipal del PP i CIU a
l’Ajuntament de Reus ha presentat, aquesta setmana, una moció per a prohibir
l’ús de vels integrals en equipaments i espais públics, sumant-se així a les
propostes aparegudes a altres municipis com Lleida o El Vendrell.



Abans de fer valoracions, cal qüestionar-se si aquest és un debat amb
interessos socials o més aviat de caire mediàtic-polític-electoral, si ens
atenem al nombre de casos detectats a Catalunya i a les dates en què ha sorgit.
Però, posats a debatre, debatem.

Fa uns anys, durant una eucaristia, un sacerdot
(cristià) reusenc ridiculitzava alguns comportaments inherents a la religió
musulmana. Venia a dir, cito de memòria, que “resaven amb el cul a l’aire”. Els
partits polítics que promouen, ara, la prohibició d’aquest tipus de vel són els
mateixos (casualment) que defensen la preeminència dels valors cristians en la
nostra societat. En canvi, al llarg dels anys en què han governat han impulsat
mesures covardes en termes d’igualtat de gèneres. La conseqüència: la inserció
de la dona al mercat laboral ha continuat sent menor i en pitjors condicions
(fins i tot quan estan més formades), les polítiques de benestar han seguit
estant basades en el model de família tradicional, i els càrrecs de poder han
continuat sent masculins, entre molts altres exemples.

Llavors, quins interessos estem defensant? Els de la
igualtat social? O més bé els de superioritat moral d’una religió sobre una
altra, com exemplificava el discurs del sacerdot? O potser tan sols es tracta
d’intervenir puntualment sota la bandera de la igualtat de gèneres, amb mesures
mediàtiques (i si, a més, comporten l’autoafirmació d’uns determinats valors
religiosos, millor que millor) però que no posin en dubte el model
d’organització social patriarcal establert?

Si el debat es limita a aquest nivell, amb nosaltres que no hi comptin. Podem
prohibir l’ús del vel integral en equipaments i espais públics. Endavant, serà
una mesura vistosa. Però veritablement haurem fet un pas endavant cap al
progrés i la igualtat social? Deslliurades del vel integral, aquestes dones
superaran la posició de submissió sota la qual participen actualment de la vida
social als nostres barris i ciutats? Ens acontentem a actuar contra algunes
conseqüències de la desigualtat o ens decidim a intervenir sobre les causes? En
altres paraules: més enllà d’aquesta prohibició puntual, estarem segurs d’haver
eradicat les altres barreres materials i simbòliques que les impedeixen assumir
una posició igualitària respecte als homes?

Bartomeu Castellano

CUP-Reus