La
CUP-Reus
creu que l'Ajuntament de Reus,  en
matèria d'urbanisme, sembla no tenir en compte les necessitats reals de la
ciutat i de la seva gent, sinó només la voluntat especulativa d'alguns, ja que
malgrat la situació actual de l'habitatge es projecten construir tot un conjunt
d'habitatges nous i innecessaris a la ciutat.

Es preveu construir entre les carreteres de Falset i Castellvell una àrea
residencial estratègica, al voltant del futur Passeig Nord. Cal tenir en compte
que aquesta ARE comptarà amb més de 100 hectàrees, exactament 112 hectàrees, de
manera que es tracta d'una de les ARE més estenses de Catalunya, que privarà
els reusencs i les reusenques de zones verdes que es perdran per sempre més, de
zones verdes que la ciutat necessita per oxigenar-se. La CUP-Reus ha inclòs aquest
punt de vista en les al·legacions presentades al Pla Territorial del Camp de
Tarragona.




La
CUP-Reus cal
fer una aposta per un altre tipus de model urbanístic; un model urbanístic que
vetlli en primer terme per ocupar les cases que ja hi ha construïdes i no per deixar-nos
perdre les zones verdes naturals que encara conservem, al contrari, cal
intentar conservar-les, com més n'hi hagi millor. Per tant, mentre les
edificacions no siguin del tot necessàries -que no ho són- és absurd treure les
zones verdes naturals que tenim per crear-ne d'artificials dins de la ciutat, en
cas que es faci, perquè cal tenir en compte que tenim grans espais oberts, com
la plaça de la Llibertat,
on l'espai verd és merament representatiu.

A més, cal
tenir en compte que l'Organització Mundial de la Salut aconsella que la
quantitat de metres quadrats de zona verda per persona aquesta xifra es mogui
entre els 10 i els 15
metres quadrats i Reus no arriba ni a la xifra mínima,
perquè la quantitat que per ara hi destina és de 7 metres quadrats. I això que el Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal parla
de la «Protecció del sòl rústic [entenent com a tal: rieres, camins, conjunt de masos i arbrat d'interès
històric artístic] com a part important
d'equilibri mediambiental, tant pels seus valors naturals i de paisatge, com
per tot el sòl agrícola que no deixa de ser el gran parc de la ciutat» i que
inclou la «Redefinició de les operacions de modificació del sòl urbà i dels
sectors de sòl urbanitzable simplificant la gestió i millorant l'entorn i en
definitiva la qualitat de vida, per tal de resoldre la problemàtica i les
dificultats que s'han plantejat durant el període de vigència del pla.» Punts
que crec que realment no es duen a terme.



Tampoc, en el cas de l'ARE, cal deixar-se enlluernar quan des de
l'Ajuntament se'ns diu que la meitat d'aquestes edificacions seran de protecció
oficial, això tampoc no les justifica, perquè es poden buscar altres
alternatives per facilitar l'accés a un habitatge digne. Les xifres parlen per
si soles, s'estima que hi ha un total de 6000 habitatges desocupats en tota la
ciutat i aquest projecte en pretén incorporar 7000 de nous.



Però el model urbanístic, òbviament, va més enllà, no és només en el cas de
l'ARE que falla, també preocupa el pla de reforma el barri del Carme, el cas de
la Sedera, el projecte
de polígon industrial de la carretera de Constantí i el Tecnoparc.



El barri del Carme perquè entenem que les persones afectades estan patint
una voluntat especuladora sense límits que ha deixat degradar el barri perquè
ara necessiti una remodelació important, sense que els afectats rebin
indemnitzacions coherents amb el greuge que pateixen.



El cas de la Sedera
perquè no és clar el projecte que l'Ajuntament pretén tirar-hi endavant i
sembla que no tindrà massa en compte l'opinió dels veïns d'utilitzar-lo com a
espai social o com a espai de serveis, perquè sembla que ja s'ha especulat amb
la zona.



El projecte de polígon industrial de la carretera de Constantí perquè crec
que ja hi ha altres espais destinats a aquesta finalitat -a ser polígon
industrial- que, a més, no estan ocupats, ni molt menys, en la seva totalitat,
posem per cas el polígon AgroReus, però sembla que tot això no es tingui en
compte i només s'intenti incrementar les hectàrees de sòl industrial -que es
pretén que a final del 2008 hagi crescut en 170,74 noves hectàrees, des de
principi d'any- sense una vertadera gestió de l'espai al darrere.



I, finalment, el Tecnoparc perquè hi ha una manca de transparència
sospitosa i s'ha parlat d'instal·lar-hi Singenta, que és productora d'aliments
transgènics.



La
CUP-Reus
creu, per tant, que el Pla Local de l'Habitatge amb què compta Reus
s'hauria d'utilitzar per fer un estudi més a fons de les necessitats de la
ciutat partint del coneixement de la seva situació real en aquests moments i
promovent un desenvolupament urbanístic intensiu i no extensiu, aprofitant els
espais que hi ha a la ciutat i no malbaratant-ne de nous de manera insensata i
innecessària, com s'està promovent ara, un model que no beneficia gens la
ciutat ni qui hi viu. Cal que es pensi més en la qualitat de vida de la gent
que viu a Reus i no tant en el lucre de l'Ajuntament, o d'altres beneficiaris,
que comporten altres projectes.