|
divendres, 05 març de 2010 |
|
COL·LECTIUS I ENTITATS DEL CAMP INTERPOSEN UN CONTENCIÓS ADMINISTRATIU AL PLA DIRECTOR DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA.
Les CUP de Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell, l'entitat la Canonja 3 - Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Unió de Pagesos, l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, Gent del Poble de Montblanc, el Col·lectiu Independentista del Priorat i altres col·lectius i entitats del Camp després de presentar al·legacions i presentar un recurs potestatiu de reposició arriben al contenciós administratiu amb el propòsit d'aturar els desenvolupaments urbanístics de les AREs del Camp de Tarragona.
Diversos col·lectius del Camp de Tarragona treballen conjuntament per aturar les AREs del Camp de Tarragona.![]() 
Dos any i quatre mesos després de l'aprovació del Decret 1/2007 de 16 d'octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, i després de denunciar públicament en diverses ocasions, presentant al·legacions i un recurs d'alçada, arribem a la via del contenciós administratiu.
Les ARE varen escenificar la claudicació del govern de la Generalitat davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns moments abans de l'entrada en la gran crisi econòmica que patim, una crisi d'abast mundial i de tot el sistema productiu. La construcció d'habitatges de protecció oficial era l'excusa, però la finalitat encoberta no era altre que la creació de sòl residencial, de forma ràpida, a un preu molt inferior al preu de mercat, en benefici dels promotors, dels constructors i dels polítics corruptes, una operació per legalitzar tots els possibles casos "Pretòria" existents. La gran crisi ha situat les coses en el seu lloc, el capital ha deixat d'apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els promotors privats, no pot tirar endavant.
Del Decret de mesures urgents en matèria urbanística en podem dir moltes coses, ja s'ha denunciat que no donava resposta, en el moment en que va sorgir i encara menys ara, al problema d'accés d'habitatge, sinó que era una mesura per satisfer les necessitats del capital promotor i constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasol havia anat comprant arreu del Principat. Sembla que no els hi està sortint massa bé ja que Incasol en aquests moment no té capacitat econòmica per afrontar-ho i els Ajuntaments que s'hi van mostrar d'acord, tenen un parc d'habitatges construïts i sense vendre tant gran que l'ARE els hi fa més nosa que servei.
El Govern d'Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el Pacte Nacional per l'Habitatge com una solució al dèficit d'habitatge protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de les vivendes que es construiran gaudiran d'algun tipus de cobertura pública. S'obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades de polítiques reals per garantir l'accés a l'habitatge, els actuals criteris d'accés a la protecció oficial exclouen els sectors més populars de la nostra societat. Les esperades mesures urgents en matèria d'habitatge han oblidat deliberadament les polítiques de foment del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La crisi immobiliària actual és una crisi d'excés d'oferta, per tant, al Principat i als Països Catalans hi sobren pisos! A molt pocs llocs es pot assegurar que facin falta habitatges. 
Les conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a veure amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i la invasió de l'autonomia municipal. Per un cantó, elimina els processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en les qüestions de planejament general dels municipis. Per altra banda, es vulnera l'autonomia municipal garantida fins ara en matèria d'ordenació urbanística i anul·la l'autonomia municipal quant a la tasca planificadora i d'ordenació del territori. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d'Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar.
Les ARE també són l'exemple més evident del model de creixement indefinit que segueix defensant el Govern d'Entesa a Catalunya. Un model oposat als principis de sostenibilitat i preservació del territori. Les ARE impliquen un creixement, en nombre d'habitatges i de població, totalment inassumible i insostenible pel país i per la majoria de municipis afectats. Les ARE agreugen la realitat dels "barris dormitori" aïllats, i son, doncs, una política de desnaturalització municipal i social.
Des d'aquest plantejament considerem que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals, i que suposa la més gran vulneració de l'autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments. Per tot plegat, s'interposa el Contenciós Administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Camp de Tarragona.
Les àrees residencials estan regulades pels Plans directors urbanístic, en el nostre cas, el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Camp de Tarragona, que inclou: ARE La Barquera, de Calafell; ARE Sant Gregori, de Falset; ARE Passeig Nord, de Reus; ARE Sector Residencial dels Pallaresos, Tarragona; ARE Eixample Estació, de Perafort, ARE La Canonja, ARE Pou Boronat, de Tarragona; ARE Ruanes, de Valls; ARE El Molí Baix, de Santa Oliva i ARE La Canaleta de Vilaseca. Des de l'aprovació inicial a la final, del Pla Director Urbanístic han caigut dues AREs al Vendrell i una ARE a Montblanc.
Els diversos plans redactat aquest últims anys, des de Barcelona, per definir el futur desenvolupament del Camp de Tarragona ens condemnen a convertir-nos en la segona àrea metropolitana de Catalunya. Els polígons industrials presents i els futurs, les infraestructures ja construïdes i les projectades ens volen portar cap aquest camí. Les AREs del Camp en són una altra peça, una peça que se'ls hi resisteix i que lluitarem perquè no puguin col·locar en el seu puzle de destrucció de territori i de desnaturalització de les relaciona socials. No permetrem que es desenvolupin barris sencers amb l'excusa d'uns equipaments necessaris. No permetrem que amb l'excusa dels habitatges de protecció oficial es construeixin vivendes del tot innecessàries. No permetrem que decideixin per nosaltres, tenim moltes coses per dir. Fins ara no hem callat i arribarem fins a on calgui per aturar les AREs del Camp de Tarragona.
Col·lectius i entitats signants del contenciós
Assemblea de Joves de Reus, Associació de veïns des de Tarragona a Sant Ramon i Sant Ramon, Campanya Reus Viu
Col·lectiu Independentista del Priorat, CUP Reus, CUP Tarragona, CUP Valls, CUP El Vendrell, Gent del Poble (Montblanc)
La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, Maulets Reus, Plataforma en defensa del Patrimoni Natural del Priorat
Plataforma Valls Viu , Unió de Pagesos
|
|
dimecres, 17 febrer de 2010 |
|
La Candidatura d'Unitat Popular, el Casal Despertaferro, Maulets, l'Assemblea de Joves de Reus i Dones en Acció presenten una moció per demanar l'absolució dels encausats i les encausades per delicte electoral al Penedès.
L'abril de 2007, la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés van endegar la campanya Decideixo Decidir que pretenia recollir signatures per tal de demanar que l'Estat espanyol transferís les competències al Parlament de Catalunya a fi que aquest pogués convocar referèndums vinculants.
Tot i la prohibició de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, centenars de ciutadans del Principat van decidir muntar taules el 9 de març de 2008, coincidint amb les eleccions generals a les Corts espanyoles, a fi de recollir signatures per a la campanya Decideixo Decidir, entenent que aquest era i és un exercici plenamente legítim, democràtic i pacífic que no alterava en cap cas la jornada electoral.
Mentre a Reus es van identificar i expulsar de l'espai públic les persones que havien instal·lat una taula a la plaça de Prim, a Vilafranca del Penedès, els Mossos d'Esquadra i la policia municipal, seguint directrius de la junta electoral de Barcelona, van començar a buscar les taules on es recollien signatures per desmuntar-les, i alhora identificar algunes de les persones que es trobaven en aquell moment a les taules recollint signatures.
Tot i que les taules no estaven interferint el procés electoral, ni es demanava el vot cap a cap opció política, ara, gairebé 2 anys després d'aquells fets, el jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès ha iniciat els tràmits per encausar per delicte electoral a 12 penedesencs i penedesenques -entre ells Xavier Navarro, regidor de la CUP a l'Ajuntament de Vilafranca que podria ser fins i tot inhabilitat del seu càrrec- que van ser identificats tant pels Mossos d'Esquadra com per la policia municipal de la localitat.
Entenem que, en un temps en què es parla tant de la desafecció envers la política, portar a judici un conjunt de persones per haver participat en una campanya que pretenia facilitar i potenciar la participació dels ciutadans en els afers públics, no és la millor manera d'engrescar la ciutadana en la seva implicació en la política. Creiem que una democràcia consolidada no s'aconsegueix reprimint aquells que reclamen més democràcia, sinó ampliant els instruments de participació, tal com succeix en altres països d'arreu del món.
Davant de l'arbitrarietat i la desproporció d'aquests fets, la Candidatura d'Unitat Popular de Reus conjuntament amb el Casal Despertaferro, Maulets, Dones en Acció i l'Assemblea de Joves de Reus, hem presentat una moció per demanar al ple que adopti els següents acords:
1) Que l'Ajuntament de Reus doni ple suport i es solidaritzi amb les 12 persones encausades.
2) Que l'Ajuntament de Reus demani al jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès que arxivi el cas.
|
|
dimecres, 17 febrer de 2010 |
|
Aquest diumenge 21 de febrer calçotada per la Unitat Popular. Límit d’inscripció el divendres 21.
Punt de trobada: Plaça de les Oques 12h.
Preu:12€ Informació i reserves a la Taverna Carrasclet C/St.Elies 8 o trucant al 678509259-655887974
Us hi esperem!
|
|
diumenge, 14 febrer de 2010 |
|
La CUP de Reus presenta una pregunta sobre les condicions laborals en les obres del nou hospital i una moció per al proper Ple Municipal entorn el risc d’ exclusió social que pateixen les persones aturades.
El passat 28 de gener la Candidatura d'Unitat Popular de Reus (CUP) va presentar a l'OAC una sol•licitud de moció i una pregunta per al Ple Municipal. La sol•licitud de moció -cal recordar que en no tenir representació municipal ha de ser assumida per l'alcalde o algun grup municipal- gira entorn al risc d'exclusió social que pateixen les persones que es troben en situació d'atur. En la moció es proposa a l'Ajuntament que prengui una sèrie de mesures per alleugerir la situació que pateixen aquestes persones a la nostra ciutat. Aquesta moció finalment no va entrar en el ple de febrer, esperem que en el proper ple demarç sigui debatuda. Per altra banda, vam presentar una pregunta al Ple, en que es plantejava a l'Ajuntament la situació laboral que estan patint els i les treballadores de les obres del nou Hospital Sant Joan de Reus. En aquesta, es preguntava si el govern municipal estava al corrent d'aquesta situació, així com, quines mesures pensa prendre perquè no es repeteixin situacions com aquestes.
Aquesta és la pregunta que vam dur al ple:
PREGUNTA A L’AJUNTAMENT DE REUS SOBRE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL NOU HOSPITAL SANT JOAN DE REUS
El passat dimecres 27 de gener, la Candidatura d’Unitat Popular de Reus, conjuntament amb la resta de col·lectius de l’Esquerra Independentista de la ciutat (Assemblea de Joves de Reus, Casal Despertaferro, Maulets i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), el sindicat Confederació General del Treball (CGT) i el sindicat Comissions de Base (CoBas), va realitzar una roda de premsa per fer pública la denúncia que aquest darrer sindicat ha interposat a la Inspecció de Treball de la provincia de Tarragona, contra les empreses Dragados i Abantia instalaciones.
Aquesta roda de premsa es va realitzar en el marc de la campanya «Capitalisme és crisi. Repartim la riquesa i el treball» que estem duent a terme els col·lectius de l’Esquerra Independentista de la vegueria del Camp i, coincidint amb la jornada d’actes descentralitzats realitzada, arreu dels Països Catalans, per protestar contra la cimera de ministres de treball de la UE a Barcelona.
La denúncia que va interposar Comissions de Base es va produir després que membres d’aquest sindicat conversessin amb algunes de les treballadores d’aquella obra i constatessin in situ les condicions laborals que estan imposant les empreses que conformen la UTE, subcontractada per INNOVA, encarregada de la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus.
En aquesta denúncia es recull que gran part de les persones que treballen en aquesta obra estan treballant fins a 12 o 13 hores diàries, de dilluns a dissabte, unes condicions laborals que vulneren tota mena de legislació d’aquest àmbit i que són pròpies de començament del segle xx.
A més, també han denunciat públicament que una part de les persones que han treballat en aquestes obres ho han fet en contractació d’origen, és a dir que són persones d’origen estranger que vénen temporalment a la nostra ciutat per treballar en aquestes obres.
Les condicions laborals que està imposant aquesta UTE significaran –segons càlculs aproximats de CoBas– que les empreses subcontractades pel consistori s’estalviaran la mà d’unes 150 treballadores.
Davant d’aquests greus fets i, tenint present la difícil situació econòmica i laboral en què es troben les treballadores de la ciutat, des de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus i, en representació dels col·lectius que promovem aquesta campanya a la ciutat, volem preguntar al Consistori:
«Estan al corrent de la situació laboral de les treballadores de la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus? Quines decisions pensen prendre per aclarir aquesta situació i evitar que es puguin produir situacions com les denunciades?»
La resposta a la pregunta formulada per la CUP va vindre de la mà del tinent d'alcalde Eduard Ortiz. Va vindre a dir que l'ajuntament només és responsable en quan que és el propietari del nou hospital, que en tot cas qui se n'encarrega de la contractació d'empreses per a la seva construcció és INNOVA.
Tot i que el consell d’administració d’INNOVA està format per polítics municipals, aquests eludeixen responsabilitats constantment. En breu intentarem penjar contingut exacte de la resposta del tinent d’alcalde Sr. Eduard Ortiz.
|
|
diumenge, 14 febrer de 2010 |
|
 L'Esquerra Independentista de Reus, el sindicat CGT i CoBas, denuncien la situació d'explotació laboral en les obres del nou Hospital Sant Joan de Reus.
El passat 27 de gener, els col·lectius de l'Esquerra Independentista de Reus, conjuntament amb el sindicat CGT i CoBas, van fer una roda de premsa per denunciar la situació d'explotació laboral que estan patint les treballadores de les obres del nou Hospital Sant Joan de Reus.
En aquesta, es va fer pública la denúncia que el sindicat CoBas va presentar a la Inspecció de Treball de Tarragona, en que explica que les persones que treballen en aquestes obres, realitzen jornades de treball de 12 a 13 hores i, que treballen de dilluns a dissabte. Aquestes dades representen -segons José Estrada de CoBas-, que l'Ajuntament estigui suprimint 150 llocs de treball, en un dels sectors més afectats per la crisi. De fet, aquesta mateixa setmana s'han acomiadat més de 50 persones d'una important constructora de la ciutat. En aquest sentit, Joan Rosich de la CGT, va insistir en la necessitat de reduir les jornades laborals per resoldre la situació d'atur.
També, van denunciar que la UTE, formada per Dragados i Abentia, està pagant uns salaris per sota del que estableix el conveni i, a més, està defraudant a Hisenda i a la Seguretat Social. Amb aquestes condicions, els promotors s'estan estalviant més de 6 milions d'euros amb nòmines, quotes de la Seguretat Social... Per aquest motiu, David Vidal de la CUP, va denunciar la política d'hipocresia que està realitzant el govern municipal de la ciutat, en que "per una banda parla que s'estan esforçant per resoldre la situació de crisi, però com passa amb l'Hospital o molts altres exemples, estan legitimant la política neoliberal d'externalització de serveis i flexibilització i enduriment de les condicions laborals".
Vidal, també va explicar, que la CUP presentarà una pregunta per al Ple Municipal de febrer, en que es demanarà a l'Ajuntament si està al corrent de la situació laboral que es viu a les obres del nou hospital, així com, quines mesures pensa prendre per resoldre aquesta situació i evitar que es produeixi un cas com aquest en el futur.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
dimarts, 01 desembre de 2009 |
|
Ahir a les nou de la nit a
l'esbart Santa Clara es va donar a conèixer a la societat reusenca l'assemblea
local de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
La CUP és una candidatura independentista i
d'esquerres que té com a marc d'actuació els Països Catalans i que treballa per
bastir la llibertat de la nació catalana des de l'àmbit municipal.
Més de 150 persones van
omplir la Sala Sta.Llúcia per escoltar els parlaments polítics que van dur a
terme els diferents ponents.
Va encetar l'acte en Pau
Juvillà, militant de l'assemblea local de la CUP de Lleida i membre del
Secretariat Nacional de la CUP. En Pau Juvillà explicà quin és el projecte de
la CUP arreu dels Països Catalans, el suport de la CUP a les consultes
independentistes que es realitzaran arreu i animà a la CUP reusenca en la seva
tasca.
Prengué el relleu en Gerard
Nogués, membre de l'assemblea local de la CUP de Valls i regidor per la CUP en
el consistori vallenc. En Gerard Nogués desgranà les actuacions que ha portat a
terme a l'Ajuntament de Valls tot explicitant com una candidatura
independentista pot incidir en les institucions municipals.
Tancà l'acte polític en David
Vidal, membre de l'assemblea de la CUP de Reus.
En David Vidal, en un discurs
enèrgic i contundent, exposà que la CUP de Reus pretén ser el mecanisme,
l'altaveu i el nexe d'unió de totes les lluites que opten per plantar cara a
l'Estat i a l'actual model econòmic.
Criticà l'estament
autoanomenat "classe política" reclamant per a la gent dels pobles i municipis
el protagonisme en la vida política diària i que no es restringeixi a unes
meres eleccions cada 4 anys.
En aquest sentit reclamà la
creació de nous models per acostar la política al poble i per a crear una democràcia
participativa, tot criticant l'actual model de participació ciutadana altament
restringit en el consistori reusenc.
Denuncià
les actuals polítiques de l'Ajuntament reusenc, dissenyades exclusivaments des
dels interessos personals o econòmics, i posant com a exemple
d'obscurantisme l'empresa municipal
INNOVA.
L'actual
model urbanístic portat a terme a Reus també fou criticat per en David Vidal,
on referencià els projectes de l'ARE, de la Sedera, del Tecnoparc, del Pallol o
de Metrovacesa tot proposant com a alternativa acabar amb l'actual model
urbanístic extensiu i sense rigor per procedir a un creixement intensiu i de
qualitat.
La
llengua i la cultura catalana, l'educació, l'ecologisme o el sistema econòmic
actual també foren temes tractats en el seu discurs i animà a tota la gent
independentista i que vol una ciutat de Reus diferent a participar del projecte
de la CUP.
L'acte
polític acabà amb un llarg aplaudiment a la intervenció d'en David Vidal amb la
gent dempeus per, tot seguit, cantar els Segadors.
En la
mateixa Sala Sta.Llúcia s'oferí un sopar popular als assitents a l'acte.
Per
acabar l'acte de presentació de la CUP de Reus la gent es desplaçà al pub
Estraperlo on el cantautor ebrenc Miquel del Roig oferí un divertit concert que
s'allargà fins a les tres de la matinada. L'assistència al concert fou també
tan multitudinària que el pub s'omplí fins al límit del seu aforament.
|
|
dijous, 19 novembre de 2009 |
|
El proper dissabte 28 de novembre, la CUP organitza un acte polític, un sopar i un posterior concert per presentar-se formalment a la societat de Reus.
A partir de 2/4 de 9 del vespre, a la sala de l'Esbart Santa Llúcia (Raval Robuster 34, davant l'hotel Gaudí) hi haurà les intervencions de Pau Juvillà de la CUP de Lleida, Gerard Nogués, regidor de la CUP de Valls i del membre local de la CUP de Reus David Vidal.
El sopar més el posterior concert del popular músic de l'Ametlla de Mar Miquel del Roig al pub Estraperlo costa 10€ (8€ per als jubilats o aturats). No hi falteu! Un altre Reus és necessari!
|
|
divendres, 06 novembre de 2009 |
Diferents militants de la CUP de Reus hem assistit, avui al migdia, al Ple de l'Ajuntament de Reus per dues qüestions que es tractaven en aquest, on la CUP hi havia intervingut.
Per primer cop, l'Esquerra Independentista ha introduit les seves propostes en una sessió plenària de l'Ajuntament. De fet, ja havíem presentat diferents propostes de moció, però en no ser tant "mediàtiques" aquestes havien sigut minimitzades. Creiem que és urgent una reformulaciód els mecanismes de participació a l'Ajuntament, motiu pel qual, estem preparant una campanya que us presentarem en breu.
La primera qüestió tractada, fa referència a la Moció d'Alcaldia que s'ha votat en relació a la celebració d'una consulta popular sobre la independència. Sobre aquesta qüestió volem comentar:
· La CUP va registrar una instància amb una proposta de moció sobre una consulta popular sobre la independència. La única forma que té la CUP per proposar al Ple el debat sobre qualsevol tema. I, ho vam fer així, perquè la celebració d'una consulta d'aquest tipus en una ciutat de les nostres característiques, només es pot realitzar amb el suport d'aquest.
· La CUP va iniciar -un cop registrada la instància- una roda de trobades amb TOTS els grups municipals, informant-los del seu contingut i demanant-los-hi que fessin seva aquesta moció i consensuessin amb la resta de grups municipals una moció per ser debatuda i votada. No obstant, ERC i ICV han presentat per la seva banda diferents mocions sobre la mateixa qüestió, repetint de nou la descoordinació dels partits del govern. Des de la CUP lamentem aquest fet i el poc interès dels partits "pro-consulta" d'arribar a una entesa i actuar conjuntament.
· La CUP no ha pogut participar en el debat de la proposta de moció que presentàrem.
Lamentem profundament que el debat sobre aquesta qüestió, el qual creiem molt important pel futur de la ciutat i la nació, hagi derivat en una sèrie de retrets entre grups municipals i dissertacions sense cap mena d'arguments fonamentats per part de la majoria de grups municipals. En especial, critiquem la comparació del president del grup municipal del PP que ha comparat els Països Catalans amb el "18 de julio", així com, de la presidenta del grup municipal d'ERC que ha titllat d'"utopia" el nostre marc nacional.
· La CUP denuncia la manca de sensibilitat democràtica tant del PSC com del PP, els quals han votat negativament les tres mocions presentades. Aquest vot negatiu, representa la negació de la possibilitat que la ciutadania pugui decidir el seu futur com a poble i continui sotmesa al marc constitucional que s'aprovà l'any 78 des de Madrid.
La segona qüestió, ha estat la moció presentada per la CORI per demanar la retirada de la denúncia contra els "8 de Reus".
· La CUP denuncia de nou l'actitud violenta i demagògica del Sr. Eduard Ortiz i la Sra. Empar Pont durant el debat sobre aquesta moció. Alhora, la poca cohesió dels partits que constituteixen el govern municipal, que un cop més, han votat en sentit oposat.
· Des de la CUP mantenim el nostre compromís amb la campanya per l'absolució dels "8 de Reus" i, per aquest motiu, continuem la nostra col·laboració dins el Grup de Suport i estem fomentant que la resta de CUPs dels Països Catalans també se'n facin còmplices i portin aquest cas als diferents ajuntaments on tenen representació.
Candidatura d'Unitat Popular de Reus
Reus, 6 de novembre de 2009
|
|
